facebooktwitter instagram youtube

Notícies

A la luz de nuestra lámpara (I)

Reflexions en temps de desert:

QUE ENS DEIXEM CONTAGIAR DE L'AMOR ...

Una crisi? Una oportunitat?

Sens dubte, una ATURADA! ... tot s'ha aturat o s'està parant.

Com tothom sap, a mi m'ha tocat en ple vol d'un continent a un altre. Només arribar vaig començar a adonar-me que era "perillosa", perquè d'on vinc la pandèmia està més estesa... Lloc perillós, persona perillosa...

M'impacten els tancaments de frontera... Es tornaran a obrir, (obrir de veritat), quan PASSI això?

M'emocionen els gestos humans: aplaudiments als agents de salut, música als balcons, gent que visita els que estan més sols i gent gran, i els fa les compres o els ajuda una mica. Els que continuen coordinant l'assistència a les persones que viuen al carrer, on s'aïllen ells?

Penso que és també un bon TEMPS DE XARXA. La xarxa de la nostra família i amics, de les nostres comunitats i companys de treball i missions, de la nostra Família Janeriana, ja que de moltes maneres podem ajudar-nos i acompanyar-nos.

Que quan això PASSI (i no ignorem i oblidem altres emergències com el dengue a molts dels nostres països o el dia a dia de la malària i altres afeccions a Guinea Equatorial...):

HAGUEM APRÈS MOLT MÉS de nosaltres mateixos, DE L'ÉSSER HUMÀ I DEL MÓN,

LES NOSTRES FRONTERES S'OBRIN D'VERITAT,

NO HI HAGI NINGÚ NI CAP LLOC PERILLÓS,

LA NOSTRA XARXA S'HAGI FET MÉS GRAN I MÉS FORTA.

COM LA MARE ANNA MARIA JANER, SAPIGUEM RESPONDRE AMB CREATIVITAT Al QUE ENS TOCA VIURE. QUE AQUESTA SIGUI LA NOSTRA ORACIÓ EN AQUESTS DIES: QUE "ENS DEIXEM CONTAGIAR" DE L'AMOR AMB EL QUAL TU, SENYOR, MIRES EL MÓN ... SOBRETOT, QUAN MÉS PATEIX.

VULL COMPARTIR AMB TOTS VOSALTRES UNA CANÇÓ QUE HA FET UN CANTAUTOR DE LA MEVA TERRA, CÓRDOBA (ARGENTINA), FABIÁN GÓMEZ (ÀLIES "PIÑÓN FIJO"): TE CORONO VIRUS

Fraternalment,

Laura Carolina Garione
Superiora General